Reial decret llei 8/2026 prorroga dos anys els lloguers de l'habitatge i limita actualització al 2%
Aquest dissabte el Govern va publicar al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) el Reial decret llei 8/2026, del 20 de març, de mesures en el lloguer en resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la Guerra de l'Iran que estén fins al desembre del 20
Es tracta d'una sèrie d'intervencions en el mercat del lloguer amb l'objectiu de mitigar l'impacte socioeconòmic de la guerra a Orient Pròxim. Entre aquestes disposicions apareixen dues mesures que han estat aplaudides per sindicats d'inquilins i partits d'esquerra, però que representen un sever revés per als propietaris d'habitatges: d'una banda, la pròrroga obligatòria de contractes sense dret a pujada de preu, i per un altre, la limitació de les actualitzacions de renda al 2 % anual en absència d'acord.
Aquests canvis s'articulen en el text del decret publicat en el BOE (encara pendent de convalidació parlamentària), que modifica de facto la llibertat contractual en arrendaments residencials.
Quines obligacions imposa als arrendadors?
Pròrroga forçosa de contractes
A diferència de la Llei 29/1994, d'Arrendaments Urbans (LAU), que regula els terminis i condicions dels lloguers, el nou decret permet a l'inquilí sol·licitar que el seu contracte que finalitzi abans de desembre de 2027 s'estengui automàticament fins a dos anys més amb les mateixes condicions econòmiques actuals, sense possibilitat de pujades de renda. L'arrendador només pot negar-se en supòsits molt limitats previstos per llei. Aquesta decisió substitueix el que fins ara era la llibertat de pactar termes al venciment dels contractes.
Topall d'actualització al 2 %
A més, el decret estableix que l'increment de la renda de lloguer d'habitatge no podrà superar el 2 % anual fins a finals de 2027 si no hi ha acord entre arrendador i arrendatari, i aquest límit s'aplica en tots els casos si el propietari és un «gran tenidor» (més de 10 habitatges). Aquesta limitació soscava l'expectativa que les rendes s'adaptin al mercat o a la inflació, i redueix el retorn real d'una inversió immobiliària en obligar a acceptar marges molt per sota de l'evolució de costos i preus.
Impactes i riscos per al mercat de lloguer
Des de l'òptica dels propietaris, aquestes mesures suposen:
Pèrdua de control sobre els seus contractes, ja que no podran decidir lliurement no renovar un lloguer ni pujar la renda conforme al mercat al venciment d'un contracte.
Rendibilitats reduïdes, amb topalls d'actualització que poden ser inferiors a l'augment dels costos (impostos, IBI, manteniment, assegurances), especialment en escenaris inflacionaris.
Inseguretat jurídica, atès que el decret encara està pendent de convalidació en el Congrés, i el seu possible rebuig podria deixar un buit normatiu o conflictes sobre contractes prorrogats conformement a una norma que posteriorment seria anul·lada.
El context d'aquestes mesures té el seu marc normatiu previ en la Llei 12/2023, de 24 de maig, pel dret a l'habitatge —que ja va introduir controls sobre l'actualització de rendes i zones de mercat tensionado— i que segueix en vigor al costat de la LAU tradicional.
Conclusió: més pressió política que solucions equilibrades
Encara que l'Executiu argumenta que aquestes regles intenten evitar que el cost de l'habitatge i subministraments superi el 30 % dels ingressos familiars, la resposta de molts propietaris és que es penalitza als qui aporten l'oferta d'habitatge disponible, sense solucions per a incentivar nova oferta ni compensacions clares pels ingressos deixats de percebre. En absència d'un mercat més ampli i competitiu, aquestes intervencions poden reduir encara més la disponibilitat de lloguers privats i empènyer a propietaris cap a opcions més tancades o de menor escala, agreujant l'escassetat que es pretén solucionar.
A més, la incertesa sobre la convalidació parlamentària del decret planteja interrogants addicionals: què ocorre si milers de contractes són prorrogats i després la norma no s'aprova? Es crea inseguretat jurídica per a totes dues parts? La polèmica i el rebuig de diversos partits suggereixen que aquestes mesures podrien veure's impugnades o reformades, però no abans de generar impactes significatius en el mercat residencial.
Segueix la notícia en: https://www.inmonews.es/real-decreto-ley-8-2026-prorroga-dos-anos-alquileres-vivienda-limita-2/