La proposta catalana de prohibir la compra especulativa d'habitatges "no té base jurídica", segons una advocada

La darrera mesura en matèria d’habitatge que analitza la Generalitat de Catalunya ja està despertant dubtes entre els experts del món jurídic.

El president del Govern, Salvador Illa, va confirmar fa dues setmanes que està estudiant la possibilitat de prohibir la compra especulativa d’habitatge. Una proposta que parteix dels Comuns i que arriba després que el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), consorci en què participen l’Ajuntament, la Diputació i l’Àrea Metropolitana de Barcelona, hagi difós un informe que avala jurídicament aquesta restricció si s’aplica amb límits espacials i temporals.

Tanmateix, Arantxa Goenaga, advocada i sòcia d’AF Legis, afirma que la mesura manca de base jurídica. “Comprar un immoble amb la intenció d’obtenir un benefici econòmic és una pràctica legítima i totalment emparada per la llei. Penalitzar una operació per la seva finalitat econòmica seria una intervenció arbitrària i ideològica del mercat”.

Per a l’experta en dret immobiliari, la implementació d’aquest tipus de limitacions suposaria una greu vulneració dels drets de propietat i llibertat d’empresa reconeguts per la Constitució Espanyola; i podria tenir un impacte molt negatiu en el mercat immobiliari català.

“Amb gairebé el 95% del territori català declarat zona tensionada, una restricció d’aquest tipus podria bloquejar completament el mercat immobiliari”, adverteix l’advocada.

Per poder posar en marxa una prohibició o limitació d’aquestes característiques, la jurista recorda que seria necessària “una reforma legislativa autonòmica compatible amb la normativa estatal i europea”, ja que l’especulació immobiliària no està tipificada ni prohibida en l’ordenament jurídic espanyol.

De moment, l’únic que ha confirmat la Generalitat de Catalunya és que ha encarregat informes jurídics per avaluar la viabilitat de prohibir o limitar la compra d’habitatges amb fins especulatius (aquelles operacions que no siguin per adquirir un habitatge habitual), especialment per part de fons d’inversió o persones jurídiques en zones de mercat tensionat. I que s’exploraran mesures com terminis mínims de tinença abans de la revenda o la restricció de grans compres en determinats àmbits.

Uns detalls que són insuficients, segons la sòcia d’AF Legis. “Què es considera compra especulativa? L’adquisició d’un segon habitatge, la compra per llogar o la compra per part d’una societat? Sense una definició precisa, la mesura seria una font d’inseguretat jurídica”, aclareix Arantxa Goenaga.

Al seu parer, el focus hauria d’estar en reforçar les polítiques públiques d’habitatge i no en limitar drets individuals. “Garantir l’accés a l’habitatge correspon a l’Administració, no als particulars. La solució passa per augmentar l’habitatge social, incentivar el lloguer assequible i protegir la propietat davant l’ocupació il·legal. Convertir el dret a l’habitatge en un instrument d’intervenció absoluta no el garanteix; només erosiona l’Estat de Dret i és una deriva perillosa”, insisteix la lletrada.

Consum, a favor de limitar les compres especulatives

El ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, Pablo Bustinduy, també ha defensat prohibir la compra d’habitatges amb fins especulatius, i que la compra es destini a residir-hi o a lloguer a preus assequibles.

Així ho va assenyalar la setmana passada a Barcelona, en una trobada amb la líder dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, i la líder de BComú a l’Ajuntament de Barcelona, Janet Sanz.

Bustinduy va celebrar que s’estiguin valorant aquest tipus d’iniciatives, quelcom que també hauria d’impulsar-se al Congrés dels Diputats i des del Govern central.

Segons el ministre, l’especulació no és un comportament moral ni una decisió individual de cada agent del mercat, sinó que respon a “la lògica del mateix mercat, que té segrestat el parc d’habitatge al conjunt de l’Estat”; per això “és hora d’actuar. I és hora d’actuar a tots els nivells”, va insistir.