La majoria dels diputats al Congrés tomben els dos decrets d'habitatge del PSOE i Sumar

Tal com va passar el passat 28 d’abril, el Ple del Congrés dels Diputats ha rebutjat convalidar el Reial decret llei 26/2026 i el Reial decret llei 27/2026 en matèria d’habitatge que acabaven de ser publicats al BOE els dies 30 de setembre i 1 d’octubre, respectivament. L’Executiu va sol·licitar que la convalidació dels decrets es tramités amb caràcter urgent. Tots dos s’han debatut i votat per separat.

El primer decret ha estat defensat per la ministra d’Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez. Els 178 vots en contra del PP, Vox, Junts i UPN s’han imposat als 172 vots a favor de la resta de la cambra – PSOE, Sumar, PNB, ERC, Bildu i el Grup Mixt (Podemos, BNG, Compromís) han fet que el primer decret, que ha generat més crítiques i tensió a la Cambra Baixa, quedi derogat.

En un matí de negociacions «in extremis» i de «passadissos», la ministra socialista va intentar atreure Junts fins a l’últim minut i va arribar a demanar als grups que convalidessin el decret i, «immediatament», es posessin a treballar «per tramitar-lo com a projecte de llei i amb celeritat tornar-lo a portar de nou amb aquelles puntualitzacions o correccions tècniques que alguns grups reclamen». Tanmateix, cap partit de l’oposició va recollir el guant.

Després que el PNB i Coalición Canaria confirmessin el seu sí a aquesta iniciativa, tota la pressió quedava sobre Junts, que havia negociat el decret amb el Govern fins dilluns, quan es van trencar les converses.

La seva portaveu al Congrés, Miriam Nogueras (Junts), va acusar el Govern d’alimentar «mentides» i de «continuar alimentant una esperança que tots vostès saben que aquests reials decrets no recullen». «La gent no es mereix qualsevol decret», va afirmar, per reivindicar a continuació la proposta que Junts ha fet al Govern com un nou «punt de partida».

El president de l’Executiu, Pedro Sánchez, i la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, es van absentar de l’hemicicle mentre intervenia la diputada catalana, fet que mostrava el grau de tensió que es vivia a la Cambra i, al mateix temps, alimentava la teoria que el cap de l’Executiu ja s’estaria plantejant un avançament electoral.

Hores abans, la formació que presideix Carles Puigdemont havia ofert al PSOE retirar els dos reials decrets i negociar-ne un de nou amb mesures antiocupació i la reducció d’impostos per a la compra de primers habitatges, entre altres propostes. Tanmateix, tant els socialistes com Sumar ho van rebutjar de ple.

Tant el PP com Vox, que ja havien anunciat prèviament el seu rebuig, van aprofitar el seu torn per carregar durament contra la iniciativa de la Moncloa. «En 8 anys al Govern s’han carregat l’habitatge d’Espanya. Han decidit arreglar en 4 dies allò que porten 8 anys destruint», va afirmar el representant dels populars, Juan Bravo.

«Aquest decret no hauria evitat el desnonament de Maricarmen. Aquest decret tampoc dona cap habitatge a un jove més. Votem no a continuar aplicant les polítiques que vostès ens porten si ens han conduït fins a aquest moment; votem no a ignorar que el problema és un problema de dèficit d’oferta, que cal més habitatge, i votem no al fet que utilitzin el drama d’una dona de 87 anys per tapar el seu fracàs de gestió», va expressar també el vicesecretari del PP entre aplaudiments de la seva bancada.

Carlos Hernández Quero, portaveu d’Habitatge de Vox, per la seva banda, ha assegurat que, si s’aprovessin, els decrets afectarien les persones vulnerables. «El govern guanyaria temps, però milions d’espanyols perdrien el tren de l’habitatge. Si prohibeixes desnonar persones vulnerables, ningú els lloga», va concloure.

Mentre que el diputat de Sumar, Alberto Ibáñez, els va replicar que «ahir centenars de famílies van poder dormir tranquil·les a casa seva», en referència a l’entrada en vigor dels decrets, encara que fos durant un període de tot just unes hores.

Segon decret, els contractes de lloguer indefinits

La ponència del segon decret ha estat encapçalada pel ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, Pablo Bustinduy. En aquest cas, la derrota del Govern ha estat més clara, amb 184 vots en contra del PP, Vox, PNB, Junts, CC i UPN, davant dels 166 vots a favor de la resta de la cambra. El Govern s’ha vist clarament en minoria i sense capacitat per negociar acords de mínims amb la resta de partits.

La norma obligava els propietaris a indemnitzar els seus llogaters si decideixen no renovar el contracte per cinc anys més si l’arrendador és una persona física —o set anys si és una persona jurídica— sense una causa justificada, com ara la necessitat pròpia o d’algun familiar d’habitar l’immoble. En absència d’aquesta justificació, haurà de pagar a l’arrendatari l’equivalent a 12 mensualitats com a compensació. A més, per no renovar, el propietari ha d’avisar amb almenys sis mesos d’antelació, mentre que al llogater li’n són suficients dos.

Bustinduy, encarregat de defensar aquesta segona iniciativa al Congrés, va atacar durament els partits que ja havien manifestat la seva intenció de votar-hi en contra, acusant-los de «traicionar el seu poble per servir l’única bandera del rendisme», va afirmar. Però des del PNB, la seva portaveu, Maribel Vaquero, li va retreure «no haver despenjat el telèfon» per negociar la mesura.

La representant basca va explicar que el seu rebuig es deu a la negativa que «protegir uns signifiqui necessàriament posar-se en contra dels altres, perquè precisament la responsabilitat de la política és intentar trobar un equilibri entre realitats diferents».

El diputat del PP, Sergio Sayas, ha rebutjat el decret perquè considera «que ataca la propietat privada i la seguretat jurídica i que dificultarà encara més l’accés al lloguer». Al seu parer, la solució al problema de l’habitatge passa per augmentar la construcció, ja que falta un milió d’habitatges, i no per intervenir el mercat.

Després de la intervenció de la resta de grups, el president del Govern va demanar la paraula per sorpresa per intervenir com a tancament del ple extraordinari, una potestat que li atorga el seu càrrec, però que no sol ser habitual en aquest tipus de sessions parlamentàries.

«Els demano que pensin en la gent, en la gent del carrer que més necessita l’empara del que és públic, que pensin en els milions de joves que no poden emancipar-se, en les famílies que viuen angoixades perquè no paren de pujar-los el preu del lloguer, en els jubilats i jubilades que s’enfronten a la vellesa amb pànic perquè no són propietaris d’un habitatge o en els milers de nens i nenes que demà podrien veure la seva roba, la seva motxilla o les seves joguines llençades a la vorera perquè els seus pares han estat desnonats», va afegir abans de l’inici de la votació, que es va desenvolupar mitjançant el nomenament de cada diputat, que va expressar el seu vot en veu alta, una petició que Sumar i PSOE havien sol·licitat al matí.

A Junts, el president els va advertir que «la història els jutjarà abans del que creuen i amb més contundència del que imaginen».

Aquestes són les mesures que decauen després del vot en contra de Junts, PP i Vox

Reial decret llei 26/2026

Aquest Reial decret llei és el que conté més mesures i el primer que es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), el 30 de setembre. En principi, és el que tenia més opcions d’aconseguir el suport parlamentari necessari per ser convalidat i, per tant, mantenir els seus efectes legals.

Pròrroga extraordinària de dos anys del lloguer

Aquesta pròrroga afecta els contractes de lloguer vigents que arribin a la seva data de venciment abans del 31 de desembre de 2028, així com els contractes que estiguin en període de tàcita reconducció. Exigeix que el llogater estigui al corrent de pagament.

Suspensió dels desnonaments de persones vulnerables sense alternativa habitacional

Es tornen a prohibir els desnonaments fins al 31 de desembre de 2030, després que el passat mes de febrer el Congrés tombés la mesura en rebutjar-ne la convalidació.

Prohibició de les compres especulatives d’habitatge

Les operacions de compravenda d’habitatges d’entitats que adquireixin immobles o carteres hipotecàries queden prohibides fins a finals de 2028 si la compra es produeix a un preu inferior al 70% del seu valor de taxació. La prohibició afecta habitatges individuals i edificis sencers, excepte si l’habitatge es destina a lloguer social.

El decret publicat al BOE identifica els anomenats «fons voltor» com a entitats, amb personalitat jurídica o sense, que tinguin en el seu objecte social l’adquisició d’immobles a títol onerós.

Pujada d’impostos a les socimis

Es reordena la fiscalitat de les socimis perquè reorientin la seva inversió cap a l’habitatge assequible i no cap a l’ús de la inversió en l’àmbit de l’especulació. En concret, el text estableix un gravamen especial del 25% sobre els beneficis no distribuïts, que es redueix en un 50% quan més del 80% del parc d’habitatges en arrendament sigui assequible, o en un 100% quan, a més, el benefici no distribuït es reinverteixi en tres anys en habitatges destinats al lloguer assequible.

Regulació del lloguer de temporada i d’habitacions

La normativa contempla la reforma de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) per equiparar els lloguers de temporada i d’habitacions als arrendaments de l’habitatge habitual, amb les seves pròpies particularitats.

La ministra d’Habitatge ha destacat que la regulació d’ambdós tipus de lloguer serà la que s’està treballant al Congrés dels Diputats i ha precisat que incorpora una clàusula competencial per a les comunitats autònomes amb normativa pròpia, com Catalunya, on s’aplicarà la seva legislació en matèria de dret civil.

Aplicació de l’IVA al lloguer turístic

Fins ara, els lloguers turístics estaven exempts de pagar l’IVA, però el Reial decret llei fixa un tribut del 10% per «evitar que els habitatges deixin d’utilitzar-se com a habitatges habituals», segons ha afirmat la ministra d’Habitatge, Isabel Rodríguez. No obstant això, el gravamen és inferior al que l’Executiu volia aplicar (21%).

Bonificacions a l’IRPF per als llogaters

El document inclou bonificacions fiscals destinades a reduir l’esforç econòmic de les famílies, sobretot d’aquelles que viuen de lloguer, i millorar l’assequibilitat de l’habitatge. Se centren en rendes de fins a 33.000 euros anuals i també es graduaran segons la renda. Segons el Govern, aquestes bonificacions arribaran a 1,6 milions de llars a Espanya i permetran estalviar fins a una mensualitat de la renda de lloguer.

Bonificacions a l’IRPF per als propietaris que abaixin el lloguer

Aquells propietaris que abaixin la renda del lloguer fora de les zones de mercat tensionat ja declarades també es beneficiaran d’incentius fiscals per reduir la càrrega econòmica sobre els llogaters. També hi ha reduccions per a la rehabilitació d’habitatges destinats al lloguer.

Pujades d’impostos als propietaris: de l’IBI a la plusvàlua

La normativa permet als ajuntaments penalitzar en l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) l’ús de l’habitatge diferent del residencial o els habitatges buits.

Pel que fa als titulars d’habitatges turístics en zones declarades tensionades, els ens locals podran establir un recàrrec de fins al 150% sobre l’IBI si compten amb quatre o més immobles turístics. Es redueix al 100% per als titulars de 2 a 4 habitatges turístics, i arriba al 50% de la quota líquida en el cas del titular d’un únic immoble turístic. En el cas dels habitatges buits, permet als consistoris establir recàrrecs sobre els habitatges residencials desocupats de manera permanent. Als municipis que no estiguin en zones de mercat residencial tensionat, el recàrrec podrà arribar al 50% quan l’immoble porti més de dos anys desocupat sense causa justificada i pertanyi a un titular amb quatre o més immobles residencials, i podrà elevar-se fins al 100% quan el període de desocupació superi els tres anys.

També es contempla una major tributació dels immobles no habituals a l’IRPF a partir de 2027, així com l’actualització dels coeficients màxims aplicables al valor del terreny per calcular la base imposable de l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (plusvàlua municipal), una mesura que formava part del decret òmnibus que el Congrés va tombar a principis d’any.

Ajuts per a la compra del primer habitatge

Es crea el nou mecanisme «TU CASA» per a aquelles persones solvents, però que no han pogut estalviar prou per fer front a les despeses inicials de la compra d’un habitatge. A través de l’ICO, hi haurà accés a finançament a un tipus d’interès del 0% amb suport de l’Estat per cobrir fins al 20% del valor de l’habitatge —allò que la banca no sol finançar mitjançant hipoteques—, amb un màxim de 50.000 euros.

Límit del 2% a la pujada de les rendes

Es torna a aplicar un límit màxim a la pujada anual dels contractes de lloguer vigents del 2%, com ja es va fer durant la crisi provocada per la guerra d’Ucraïna el 2022 i els anys posteriors. Aquest límit també es va introduir en el decret del mes de març, que va decaure a la Cambra Baixa a l’abril. En aquesta ocasió, hauria estat vigent fins al 31 de desembre de 2027, sempre que la norma obtingués el suport de la Cambra Baixa.

Reforçar l’oferta pública d’habitatge

Una altra de les qüestions que recull el primer dels dos decrets d’habitatge és el reforç de l’oferta pública residencial mitjançant la consolidació del que el Ministeri d’Habitatge denomina «Model Casa 47». Aquest passa per activar els mecanismes administratius de l’Administració General de l’Estat amb la finalitat de continuar incorporant immobles al parc públic estatal.

Rebaixa de l’IVA a l’habitatge públic

El decret redueix la fiscalitat de l’habitatge de promoció pública i protegit al tipus superreduït de l’IVA del 4%. Aquesta mesura utilitza l’incentiu fiscal amb l’objectiu d’estimular la construcció d’immobles residencials assequibles i incrementar progressivament l’oferta pública disponible.

Reial decret llei 27/2026

El Reial decret llei 27/2026 es va publicar un dia més tard al BOE (1 d’octubre) i se centra en una de les mesures més reclamades per Sumar i altres partits d’esquerres: els lloguers de durada (pràcticament) indefinida. Una mesura que, a priori, no comptarà amb el suport de la Cambra Baixa i perdrà els seus efectes jurídics.

En concret, la norma obliga els propietaris a indemnitzar els seus llogaters si decideixen no renovar el contracte per cinc anys més si l’arrendador és una persona física —o set anys si és una persona jurídica— sense una causa justificada, com ara la necessitat pròpia o d’algun familiar d’habitar l’immoble. En absència d’aquesta justificació, haurà de pagar a l’arrendatari l’equivalent a 12 mensualitats com a compensació. A més, per no renovar, el propietari ha d’avisar amb almenys sis mesos d’antelació, mentre que al llogater li’n són suficients dos.