En pocs anys, els habitatges ocupats en venda proliferen. Una gran part es troben a Catalunya, on les transaccions augmenten. Tot i que la major part de compradors són inversors o professionals que coneixen en què consisteix aquest mercat i com gestionar un habitatge ocupat, és un fenomen a l’alça, gràcies als seus bons preus i a la poca oferta actual.
Per a Sandra Aurrecoechea, sòcia de Marín & Mateo Abogados, el mercat d’habitatges ocupats ha passat, en pocs anys, de ser un nínxol marginal a convertir-se en un sector amb un protagonisme creixent en la inversió immobiliària. “L’escassa oferta residencial i els preus d’aquests habitatges —clarament per sota del valor de mercat— atrauen compradors a la recerca de rendibilitat, especialment en un context de tipus d’interès elevats i limitacions d’oferta”.
L’advocada alerta que, darrere d’aquest atractiu econòmic, s’hi amaga una realitat molt més complexa: aquest tipus d’operacions implica un alt component jurídic i un risc legal que no sempre és percebut —ni correctament avaluat— pels inversors.
Per què es venen tants habitatges ocupats?
La situació s’agreuja a Catalunya, on la normativa autonòmica ha generat més inseguretat jurídica que en altres regions. Així ho veu en aquest sector a la comunitat Arantxa Goenaga, advocada especialitzada en dret immobiliari i sòcia d’AF Legis. “La normativa catalana és més laxa amb aquestes ocupacions i posa més traves als propietaris”, adverteix.
Goenaga cita com a exemple la interpretació que la Generalitat fa de la figura del gran tenidor, diferent de la que estableix la llei estatal: “Això genera confusió, més litigiositat i transmet la sensació que les persones que ocupen tenen més protecció que el propietari legítim”.
Des d’AF Legis opinen que aquest fenomen creixent de compravenda d’habitatges ocupats respon a una confluència de factors estructurals i conjunturals. “D’una banda, la manca de parc públic d’habitatge social, l’augment del preu del lloguer i l’enduriment de les condicions hipotecàries han deixat fora del mercat nombrosos col·lectius en situació de vulnerabilitat, generant una major pressió sobre l’ocupació com a via d’accés a un habitatge”.
I després hi ha la proliferació de grans tenidors —bancs, fons d’inversió o entitats financeres— amb carteres d’immobles buits o pendents de regularització, “que ha creat un caldo de cultiu propici per a les ocupacions, en percebre’s aquestes propietats com a ‘sense ús’ o ‘sense vigilància’. A això s’hi suma la lentitud judicial, les traves prèvies a l’accés a la justícia, la protecció legal reforçada per a determinats col·lectius vulnerables i una percepció social ambigua que oscil·la entre la comprensió humanitària i la defensa de la propietat privada”.
Aquesta percepció d’indefensió explica que molts propietaris optin per vendre abans que continuar esperant la intervenció judicial. “S’està normalitzant la compravenda d’habitatges ocupats com a via de sortida, i no només per la lentitud de la justícia, sinó també per les sancions als propietaris d’habitatges buits i la imposició de lloguers socials als grans tenidors”, apunta Goenaga. Segons l’advocada, els grans fons, que concentren bona part dels immobles en aquesta situació, prefereixen vendre per evitar aquestes obligacions administratives, fet que ha disparat aquest tipus d’operacions en els darrers mesos.
Qui compra habitatges ocupats?
Eva González-Nebreda, secretària general de FIABCI Espanya, especifica que gran part de les transaccions d’habitatges ocupats es transmeten als mateixos ocupants per part de grans tenidors que van adquirir el crèdit d’una altra entitat financera o per impagament d’un crèdit hipotecari de la mateixa entitat.
Mentre que un altre segment significatiu són les vendes d’habitatges ocupats com a transmissió de deute (compra de deute per part d’un tercer) per tal d’evitar continuar tenint carteres d’actius apalancats, “ja sigui per motius purament financers o bé per evitar —sigui per motius reputacionals o socials, sigui per motius econòmics— el procediment de desnonament, que acostuma a ser costós en temps i diners”, aclareix.
En aquest punt, i encara que no solen ser públics, ja existeixen casos de transaccions acordades de mutu acord amb els ocupants, i en aquest sentit els mètodes moderns de resolució de conflictes estan ajudant a resoldre algunes situacions que, de facto, estaven enquistades, amb la falsa creença que era millor transferir l’immoble a un tercer.
En quines zones de Catalunya es venen més habitatges ocupats?
Segons les dades corresponents al tercer trimestre de 2025 d’Idealista, Catalunya concentra el 39% de tots els habitatges ocupats en venda a Espanya, amb 8.926 immobles en aquesta situació.
Per províncies, Barcelona (7,9%), Tarragona (4,4%), Lleida (4,3%) i Girona (3,7%) superen la mitjana estatal, mentre que a les capitals catalanes el fenomen s’intensifica: Girona (8,9%) i Tarragona (8,8%) lideren el rànquing nacional, seguides per Lleida (5,7%) i Barcelona (3,7%). Com veiem, Girona és la capital espanyola on el fenomen de la venda d’habitatges ocupats és més acusat, ja que el 8,9% dels habitatges que es venen a la ciutat s’anuncien sense possessió.
Per a la secretària general de FIABCI Espanya, sí que es coneix que aproximadament el 80% dels habitatges ocupats il·legalment a Catalunya es concentren a la província de Barcelona. “En el conjunt d’Espanya, més d’un terç dels habitatges ocupats il·legalment que estan a la venda se situen a Catalunya, tot i que aquesta dada correspon a habitatges en què s’ha iniciat la comercialització, i no al conjunt del parc immobiliari ocupat”, respon.
Segueix la notícia a: https://www.idealista.com/news/inmobiliario/vivienda/2026/01/01/873241-viviendas-okupadas-a-la-venta-por-que-hay-tantas-y-donde-se-venden-mas-en-cataluna
