Els economistes avisen: "Els impostos són un càstig regulador que frena la creació d'habitatge assequible"

Els economistes han tornat a posar el focus en la necessitat de reduir els impostos sobre l’habitatge a Espanya.

En una jornada organitzada per la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea), la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona i la Confederació de Cambres de la Propietat Urbana i Associacions de Propietaris de Finques Urbanes, diversos pesos pesants del món econòmic han coincidit a assenyalar que Espanya és un dels països europeus amb una pressió fiscal més elevada sobre l’habitatge, que la política impositiva frena la creació d’una oferta residencial assequible i que el conjunt de tributs que s’apliquen sobre una propietat immobiliària, incloent-hi la compra, la tinença i la transmissió, pot arribar al 62% del preu d’adquisició al llarg del seu cicle de vida.

Segons un estudi elaborat per Jaume Menéndez, doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials, i presentat durant la jornada, el pes dels impostos sobre l’habitatge arriba al 6,9% dels ingressos fiscals totals, fet que situa Espanya com el quart país de tota la Unió Europea amb una major càrrega fiscal sobre l’habitatge, només per darrere de Luxemburg (9,7%), França (8,1%) i Bèlgica (7,7%).

El motiu és que els immobles estan sotmesos a diferents tributs (des de l’IVA fins a l’IRPF, l’IBI, l’ITP o la plusvàlua municipal) i a diferents administracions: l’estatal, l’autonòmica i la local. Aquest esquema, segons els economistes, està llastant la creació de nova oferta residencial assequible, juntament amb altres obstacles com la inseguretat jurídica derivada de la normativa urbanística, la manca de sòl finalista o l’escassetat de mà d’obra qualificada que pateix el sector de la construcció.

«És molt difícil construir de manera econòmica quan els costos són molt elevats», ha afirmat Ángel de la Fuente, director executiu de Fedea, durant la jornada. En aquesta mateixa línia, Julián Salcedo, president del Fòrum d’Economistes Immobiliaris del Col·legi d’Economistes de Madrid, ha remarcat que la fiscalitat «és excessiva i cal reduir-la».

Proposta de reforma dels impostos

L’estudi elaborat pel doctor en Ciències Econòmiques i Empresarials Jaume Menéndez inclou diverses recomanacions destinades a reduir la pressió fiscal sobre l’habitatge, en un moment en què aquest s’ha convertit en la principal preocupació social a Espanya.

Entre les modificacions fiscals que es podrien posar en marxa amb aquesta finalitat hi ha diverses mesures relacionades amb l’IVA. Per exemple, revisar a la baixa l’IVA suportat i no deduïble, eliminar l’IVA als promotors en les promocions destinades a habitatges de lloguer assequible, establir de manera temporal un IVA del 0% per a les obres de millora de l’eficiència energètica dels habitatges, o aplicar un IVA reduït del 4% en la compra d’un primer habitatge, independentment de l’edat de l’adquirent. Segons l’autor de l’estudi, la clau no hauria de ser si el comprador té 32 o 42 anys, sinó si es tracta del seu primer habitatge.

Pel que fa a l’Impost sobre Transmissions Patrimonials (ITP), l’estudi planteja evitar el que denomina «efecte cascada» d’aquest tribut aplicat als immobles de segona mà. Segons els càlculs de Jaume Menéndez, això permetria que el cost de l’habitatge no s’incrementés després de cada transmissió. Per aconseguir-ho, es podria permetre que el nou comprador es deduís la part de l’ITP pagada pel venedor, fet que, segons la seva opinió, «podria, almenys, ajudar a millorar l’impacte fiscal en l’adquisició».

A més, l’estudi posa sobre la taula els diferents tipus aplicats per les comunitats autònomes en l’ITP (que parteixen del 6% a Madrid o Navarra i arriben fins al 13% en algunes operacions a Catalunya) i insisteix que «la disparitat normativa castiga la mobilitat laboral i encareix artificialment l’accés a l’habitatge de segona mà».

Pel que fa a l’IRPF, una de les recomanacions és eliminar la imputació de rendes immobiliàries sobre els habitatges no arrendats, així com aconseguir una major coherència entre els requisits que apliquen les comunitats autònomes a l’hora d’establir determinades deduccions relacionades amb l’edat, la renda o el grau de discapacitat.

En el cas de l’Impost sobre Successions i Donacions, l’estudi defensa establir un tipus únic d’entre el 5% i el 15%, fixant un mínim exempt, i eliminar els grups de parentiu, que en la pràctica comporten pagar un tipus més o menys elevat segons el grau de consanguinitat. Per exemple, l’autor considera injust que una persona sense fills, el patrimoni de la qual passaria als seus nebots, hagi de pagar més que una persona amb fills. Segons el document, el model actual no reflecteix adequadament «la pluralitat dels models familiars contemporanis i genera desigualtats difícils de justificar».

Una altra de les recomanacions generals és suprimir la valoració automàtica de l’aixovar domèstic, de manera que només tributi el guany real i no el merament nominal, així com eliminar els coeficients multiplicadors pel patrimoni preexistent dels hereus.

aume Menéndez també ha fet referència a l'Impost sobre el Patrimoni, sobre el qual recomana elevar el mínim general exempt fins al milió d'euros —atès que es manté congelat des del 2011—, incrementar l'exempció de l'habitatge habitual dels 300.000 euros als 600.000 euros i donar marge perquè es puguin introduir modificacions en funció del territori.

Finalment, l'estudi suggereix impulsar incentius fiscals destinats a la inversió a llarg termini, fet que permetria atraure més capital internacional.

En definitiva, els economistes aposten per un canvi en la política fiscal, ja que l'actual «no incentiva la inversió ni la sortida d'habitatges al mercat», sinó que «actua com un càstig regulador que frena la creació d'un parc residencial assequible». En la seva opinió, no es tracta tant de gravar menys l'habitatge, sinó de «gravar millor per fomentar l'oferta i la mobilitat»; i es mostren favorables a la recomanació de l'OCDE de gravar més la tinença de l'habitatge que no pas la seva transmissió.

La inseguretat jurídica, un altre obstacle

Durant la presentació, els economistes també han posat el focus en un altre dels factors que frenen la posada en marxa de nous habitatges: la inseguretat jurídica derivada, d'una banda, de la normativa urbanística i, de l'altra, de regulacions com els límits als preus del lloguer, que estan afectant els propietaris.

«Hi ha una gran preocupació per la situació que s'està produint i que afecta tant els propietaris com els llogaters i, sobretot, les persones que intenten accedir per primera vegada a un habitatge: no hi ha oferta, els preus pugen i els costos de la construcció continuen incrementant-se. Hi ha dificultats per als joves i els col·lectius vulnerables, i aquesta dificultat es veu agreujada per la greu inseguretat jurídica que existeix en aquest país. Això requereix respostes rigoroses i molt equilibrades per part dels responsables polítics», ha afirmat Josep Maria Font, president de la Confederació de Cambres de la Propietat Urbana.

Una de les mesures més urgents és l'aprovació de la reforma de la Llei del Sòl, que encara continua pendent d'un acord entre les forces parlamentàries. A més d'aportar més certesa als planejaments urbanístics, els economistes consideren necessari agilitzar els terminis de concessió de llicències, visats i altres tràmits administratius, així com articular fórmules que fomentin els canvis d'ús i donin una nova vida als sòls urbanitzats, tant públics com privats, que actualment es troben en desús.

Una altra de les recomanacions és eliminar els controls sobre el preu del lloguer, ja que la literatura econòmica ha demostrat que, quan s'apliquen, l'oferta d'habitatge tendeix a reduir-se perquè, tal com ha remarcat l'economista Valentí Pich, «una menor llibertat de mercat desincentiva la inversió». En la seva opinió, la resposta hauria de ser justament la contrària: «Cal posar el mercat en marxa i necessitem totes les mans possibles. Per això, demanaria contenció als representants polítics», especialment a l'hora de criticar públicament l'inversor estranger, les SOCIMI o els propietaris.

En aquesta mateixa línia, Joan Ràfols, president de la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, ha insistit que «hi ha una batalla ideològica que ha tergiversat les polítiques d'habitatge». Durant la seva intervenció ha defensat «facilitar la fiscalitat per fomentar la transmissió d'habitatges» i que no es penalitzi «la construcció d'habitatge lliure», en un moment en què totes les grans àrees metropolitanes europees necessiten incrementar l'oferta residencial.

Durant la jornada, els ponents també han destacat la necessitat de millorar el transport públic perquè sigui viable viure lluny del lloc de treball. Això permetria reduir la pressió sobre els grans nuclis urbans traslladant part de la demanda cap a altres municipis. Igualment, han defensat que la política pública d'habitatge compleixi els seus dos grans objectius: que l'oferta d'habitatge estigui equilibrada respecte de la demanda i ajudar els col·lectius amb menys recursos que no poden accedir a un habitatge als preus de mercat; tot plegat sense convertir l'habitatge en una arma política.

D'altra banda, els economistes han subratllat que l'actual problema d'oferta també respon a altres factors, com la manca de mà d'obra en el sector de la construcció, la baixa productivitat del sector i les restriccions financeres derivades d'una menor tolerància al risc per part de les entitats bancàries després de la crisi financera i immobiliària del 2008. Des d'aleshores, el sector financer ha limitat el finançament a les promotores perquè, per exemple, puguin adquirir sòl on construir, fet que les obliga a assumir aquest cost amb recursos propis i que acaba repercutint en el preu final dels habitatges.

Segueix la noticia a: https://www.idealista.com/news/fiscalidad/2026/06/26/903779-los-economistas-avisan-los-impuestos-son-un-castigo-regulatorio-que-frena-la-creacion-de