El sector immobiliari reclama eliminar impostos a la primera vivenda

En un context de preus a l'alça i dificultats per als joves, diferents veus de l'àmbit professional coincideixen a assenyalar la càrrega fiscal com una de les barreres estructurals més rellevants per a facilitar la compra del primer habitatge.

En aquest escenari, iniciatives com el model de La teva Primera Llar plantegen solucions orientades a reduir les barreres econòmiques, eliminant l'entrada inicial i establint sistemes d'accés progressiu a la propietat. La proposta s'alinea amb la demanda del sector de revisar impostos com l'IVA o el *ITP, considerats un obstacle directe per als compradors.

El debat sobre la fiscalitat en l'habitatge reflecteix una tensió estructural entre preus, salaris i accés real a la propietat. L'eliminació o reducció d'impostos en la compra del primer habitatge podria redefinir l'equilibri del mercat i obrir noves oportunitats per a les generacions més joves.

Dades rellevants:

Segons el Banc d'Espanya, en 2025 adquirir un habitatge al nostre país costa de mitjana 7,5 anys de salari íntegre, xifra que duplica els 3,5 anys que es requerien en 1997
els qui adquireixen un habitatge han d'abonar entre un 8% i un 10% en concepte de *ITP (habitatge usat), o un 10% d'IVA més l'Impost d'Actes Jurídics Documentats en obra nova
el que pot suposar un desemborsament d'entre 20.000 i 35.000 euros
En 1995, el preu mitjà d'un habitatge de 80 metres quadrats era d'una mica menys de 55.400 euros
Trenta anys després, els salaris s'han duplicat fins prop dels 40.000 euros, però el cost de comprar aquest mateix habitatge s'ha gairebé triplicat

MiniFAQs:

Per què el sector immobiliari demana eliminar impostos en el primer habitatge?
El text explica que la càrrega fiscal actual suposa una barrera significativa per a l'accés a la propietat, especialment per a joves i rendes mitjanes. Impostos com l'IVA o el *ITP incrementen notablement el cost inicial de compra, podent equivaler a un any complet de salari, la qual cosa dificulta l'accés a un habitatge digne.

Quines solucions planteja el sector davant aquest problema?
A més de reclamar canvis fiscals, sorgeixen models alternatius com el lloguer amb opció a compra. Aquests sistemes permeten accedir a un habitatge sense necessitat d'entrada inicial, destinant part del lloguer a estalvi. Segons la nota, aquest enfocament busca facilitar la transició cap a la propietat en un context de preus elevats.

Professionals del sector immobiliari apel·len a l'eliminació del pagament dels impostos en la compra del primer habitatge

L'accés a l'habitatge acapara el debat públic a Espanya. En un context marcat per l'encariment dels preus, l'escassetat d'oferta i la creixent dificultat dels joves per a emancipar-se, veus del sector immobiliari apel·len a la rebaixa de la càrrega impositiva per part de l'administració pública. Les dades recolzen la urgència del problema: segons el Banc d'Espanya, en 2025 adquirir un habitatge al nostre país costa de mitjana 7,5 anys de salari íntegre, xifra que duplica els 3,5 anys que es requerien en 1997 i que reflecteix com els preus han crescut molt per sobre dels sous en les últimes dècades.

En aquest sentit, el president-*CEO de La teva Primera Llar, Francisco Gómez Palma, considera que l'Estat hauria d'enfocar-se a facilitar l'accés a l'habitatge. “És inconcebible que algú hagi d'emprar un any del seu salari i el de la seva parella solament per a pagar l'impost de la compra del primer habitatge, que és un dret constitucional. L'Estat hauria d'eliminar el pagament de l'IVA o el *ITP quan s'adquireix la primera casa” etziba. L'empresari recorda l'article 47 de l'ordenament jurídic en el qual es reconeix el dret a un habitatge digne i sosté que l'Administració Pública hauria de “facilitar l'accés a ella. No és una opinió particular, som molts els que estem alçant la veu”, sosté.

La posició de Gómez està recolzada per l'anàlisi de la Càtedra Real Estigues Alfil de San *Telmo *Business *School, que situa a Espanya com el segon país de l'OCDE amb major tributació efectiva marginal sobre habitatge habitual. Segons aquest estudi, els qui adquireixen un habitatge han d'abonar entre un 8% i un 10% en concepte de *ITP (habitatge usat), o un 10% d'IVA més l'Impost d'Actes Jurídics Documentats en obra nova, la qual cosa pot suposar un desemborsament d'entre 20.000 i 35.000 euros, xifres que amb freqüència superen el salari mig net anual situat entorn dels 27.000 euros.

“El sistema actual penalitza als qui exerceixen el seu dret constitucional a un habitatge digne. No és lògic que per comprar el seu primer habitatge un ciutadà hagi de pagar en impostos el mateix que guanya en un any”, subratlla Gómez. En aquest context, la fiscalitat que grava la compra es converteix en una barrera especialment difícil de superar per a les rendes mitjanes i baixes, obligant molts joves a viure en habitacions o habitatges minúsculs a preus molt elevats”, apuntala el *CEO de la constructora *Gesteco i membre del consell assessor de la Càtedra, Álvaro *Osborne Gutiérrez.

Gómez afirma que en el trànsit de la construcció l'administració pública percep impostos al llarg de tot el procés a través dels diferents agents participants. “És el cas de l'amo del sòl, el banc que finança el projecte, el treball dels arquitectes i dels empleats de l'obra… En aquest recorregut es genera riquesa i tots paguen els seus impostos, però al consumidor final, al qual necessita l'habitatge per a viure, no se li hauria de cobrar impostos. Simplement llevant l'IVA ja s'obté una rebaixa del 10% en el preu de l'immoble”, defensa.

La magnitud del problema queda patent en analitzar l'evolució històrica. En 1995, el preu mitjà d'un habitatge de 80 metres quadrats era d'una mica menys de 55.400 euros, mentre que el sou mitjà rondava els 19.850 euros. Trenta anys després, els salaris s'han duplicat fins prop dels 40.000 euros, però el cost de comprar aquest mateix habitatge s'ha gairebé triplicat, aconseguint els 157.800 euros de mitjana a Espanya. Els experts de la Càtedra de San *Telmo assenyalen que aquesta bretxa entre salaris i preus —els sous a penes van créixer un 2,7% en 2024— “redueix dràsticament la capacitat de compra de moltes famílies”.

Les veus del sector immobiliari són bastant consistents: tant associacions patronals (*APCEspaña, *APROVIBA), com a institucions independents econòmiques (*FEDEA, *CGE), col·legis professionals (Economistes de Madrid) i despatxos jurídics coincideixen que la càrrega fiscal que recau sobre l'habitatge nou —amb l'IVA com a principal protagonista— és un dels obstacles estructurals més importants per a l'accés a la propietat a Espanya.

Sensibilitzat per aquesta problemàtica, Francisco Gómez, ha impulsat el projecte La teva Primera Llar, un model immobiliari que aspira a atenuar les traves econòmiques existents eliminant el pagament total de l'entrada i oferint al futur propietari un període inicial de lloguer en el qual aproximadament el 50% de la quota es destina a una guardiola l'estalvi de la qual és descomptat del preu final de la casa en el moment de la compra. “Som conscients que aquest gest no resoldrà en la seva dimensió aquest greu problema, però és un pas cap endavant que donem des de l'àmbit privat i que pot ajudar a canviar la vida de moltes persones. Tant de bo molts més s'unissin a nosaltres i aconseguíssim un canvi d'aquesta situació”, explica el *CEO.

La iniciativa sorgeix en un context en el qual comprar una casa s'ha convertit en una quimera per a les generacions més joves. l'últim Segons l'últim baròmetre del Centre de Recerques Sociològiques (CIS)L'habitatge torna a situar-se com el principal problema a Espanya i ho fa marcant un rècord històric). Segons l'estudi corresponent al mes de maig, gairebé la meitat dels espanyols (48,8%) l'assenyala com una de les principals preocupacions del país, consolidant una tendència a l'alça que s'accelera en els últims mesos. “Resulta paradoxal que mentre es busca facilitar la compra d'un immoble, es mantinguin impostos que encareixen automàticament la seva adquisició en milers d'euros. Si de veritat volem solucions estructurals, aquest és un dels punts que cal revisar de manera urgent”, conclou Gómez.